2025-26

La temporada va començar amb un dels canvis més importants en la història del club, amb el pas de la Fonteta, casa dels partits masculins del club des de 1987 a 2025, i en el cas femení, des de 2017 de manera habitual, fins a Roig Arena, situat a escassos metres, en un salt important de qualitat.

Al capdavant de la plantilla, per nové any, l'entrenador Rubén Burgos, acompanyat del seu staff. De la temporada anterior, seguirien Cristina Ouviña, que s'uniria més avant després de completar el procés post maternitat, Leticia Romero, Queralt Casas, Alina Iagupova, Leo Fiebich, Raquel Carrera i Kayla Alexander.

En l'apartat d'incorporacions, les joves Awa Fam i Elena Buenavida tornen del seu any de cessió en Lointek Guernica, María Araújo arriba des de Mersin, Marija Lekovic des de Perfumerías Avinguda. Tanaya Atkinson i Hind Ben Abdelkader arriben amb contracte temporal, a més de diverses jugadores jóvens que alternaran l'equip vinculat amb l'entrenament del primer equip com Paula Saravia o María Bleda. Ajudarà en la pretemporada Natalia Rodríguez, però no arribarà a debutar.

La temporada oficial comença a Osca, on es disputarà la Supercopa Endesa. Després de superar en les semifinals a Perfumerías Avenida, l'equip caurà davant Casademont Zaragoza en la final, quedant-se a les portes de revalidar el títol.

Durant el primer tram de la temporada, el club va mostrar fermesa en el camí tant en la Lliga Endesa com en la EuroLeague Women, on s'aconseguia avançar de la primera a la segona ronda.

L'equip patia algunes modificacions. Primer amb l’arriba de Leo Fiebich des de la WNBA, l'eixida de Tanaya Atkinson, després amb la prolongació de contracte de Hind Ben Abdelkader. En el transcurs de la temporada, va arribar la magnífica notícia de la reentrada de Cristina Ouviña en el grup després de la seua maternitat. El seu xicotet va ser un habitual en les graderies en la temporada. A més, una arribada més, la de l'ala pivot nord-americana Nia Coffey.

No obstant això, la segona fase de la EuroLeague Women no va ser la desitjada, i València Basket no va poder accedir a jugar l'avantsala de la Final Six de la competició.

Pel camí, dos canvis en la plantilla que buscaven redreçar el rumb cap a la recta final. La base Marija Lekovic abandonava el club, a més de la pivot Kayla Alexander. Com a substitutes, l'experimentada base Yvonne Anderson, la polivalent aler Kendra Chery i la carismàtica pivot Khaalia Hillsman s'unien al grup per a afrontar la recta final de la temporada.

I va arribar una altra de les grans cites de la temporada, la Copa de la Reina, a celebrar a Tarragona. El conjunt taronja va començar llavors a mostrar el millor nivell de l'any, amb tres partits d'un gran nivell, va superar les tres rondes, vencent primer al Duran Maquinaria Ensino de la cedida Alicia Flórez, en semifinals al líder de la Lliga Regular, Casademont Zaragoza, i en la final a un Hozono Global Jairis, actual campió de la competició i que opositaba a repetir títol després d'una altra magnífica competició. Les taronja es van imposar 70-65 després d'una grandíssima segona part.

Amb esta gran alegria, aixó si, sense Nia Coffey ja, les de Rubén Burgos van acabar en tercera posició la Lliga Regular, afrontant així les eliminatòries pel títol. En quarts de final, de nou davant Durán Maquinària Ensino, en format d'anada i tornada, les taronjas van véncer en els dos partits.

De la mateixa manera, encara que de forma molt ajustada, va succeir en semifinals davant el potent Spar Girona. Les taronja van guanyar per un sol punt a casa, ja sense factor camp. En el partit de tornada, amb un marcador molt ajustat, un tap de Awa Fam sobre Coulibaly va segellar un valuós empat que feia bo el punt d'avantatge en el primer partit. A la final de nou!

En la final esperava tot un Casademont Zaragoza, que venia de quedar tercer en la EuroLeague Women. En una final al millor de tres partits, les taronja van colpejar primer guanyant a Saragossa amb una gran actuació coral personificada en la jove Elena Buenavida. El plat fort va quedar per al segon partit, igualat de principi a fi, i que es decidiria amb una cistella sobre la botzina de Yvonne Anderson que va fer esclatar d'alegria al Roig Arena, arribava el quart títol consecutiu de la Lliga Endesa.

La posterior victòria masculina en la Liga Endesa convertiria a València Basket en el primer equip que guanyava les dos lligues nacionals en el mateix any

 La temporada suposa el final de tres trajectòries molt importants en el primer equip femení. Rubén Burgos posarà fi a 9 anys com a entrenador, des de la Lliga Femenina 2 a aconseguir els 11 primers títols femenins. També finalitzen dos trajectòries llegendàries en el club, les de Queralt Casas, 7 temporades i capitana entre 2022 i 2026, i la de Cristina Ouviña, 6 temporades en el club, inclosos la seua maternitat, de la qual va tornar per a guanyar la Liga Femenina Endesa de 2026.